A) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. B) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs. C) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. D) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució.
A) Trobar solucions exactes a equacions. B) Generar nombres aleatòris. C) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. D) Comprovar hipòtesis estadístiques.
A) Modelatge de sistemes físics. B) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. C) Càlcul exacte de funcions matemàtiques. D) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles.
A) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. B) Trobar els autovalors de les matrius. C) Predir tendències futures. D) Generar matrius aleatòries.
A) Mètode secant B) Eliminació gaussiana C) Mètode de Newton D) Mètode de Runge-Kutta
A) Mètode de Newton B) Interpolació de Lagrange C) Eliminació gaussiana D) Mètode de Runge-Kutta
A) Mètode de Newton B) Mètode de bisecció C) Descens de gradient D) Mètode de falsa posició
A) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. B) Reproduir exactament els punts de dades coneguts. C) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. D) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades.
A) Segle XIX. B) Segle XX. C) Segle XXI. D) Segle XVIII.
A) Augment de la potència de càlcul. B) Disminució dels costos computacionals. C) Reducció de la disponibilitat de dades. D) Progressos en la manipulació simbòlica.
A) Electromagnetisme. B) Física quàntica. C) Termodinàmica. D) Mecànica celeste.
A) Demostracions matemàtiques discretes. B) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. C) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. D) Models purament teòrics sense càlculs.
A) La matemàtica discreta proporciona la base. B) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. C) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. D) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques.
A) Càlculs aritmètics bàsics. B) Tècniques de manipulació simbòlica. C) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. D) Simulacions d'esdeveniments discretos.
A) Per simular fenòmens quàntics. B) Per a l'anàlisi actuarial. C) Per desenvolupar models discrets. D) Per realitzar càlculs simbòlics.
A) Newton i Lagrange B) Euler i Gauss C) Whittaker i Stegun D) John von Neumann i Herman Goldstine
A) 1985 B) 1947 C) 2000 D) 1912
A) Ordenadors electrònics B) Llibres mecànics C) Llistes de fórmules D) Taules d'interpolació
A) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. B) Perquè hi ha un ordinador disponible. C) A causa del treball d'E. T. Whittaker. D) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox.
A) El nombre de passos realitzats. B) La magnitud de la primera estimació. C) La precisió de les operacions aritmètiques. D) Una prova de convergència que implica el residu.
A) 3x² + 4 B) x³ - 8 C) 3x + 4 = 28 D) 3x³ − 24
A) a = 1, b = 2 B) a = 2, b = 5 C) a = -1, b = 4 D) a = 0, b = 3
A) Igual a 0,5 B) Exactament 0 C) Més gran que 1 D) Menor que 0,2
A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. B) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1. C) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. D) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions.
A) Anàlisi de components principals B) Mètode simplex C) Integració de Monte Carlo D) Compressió d'imatges espectrals
A) Quadratura gaussiana B) Mètodes de Monte Carlo C) Fórmules de Newton-Cotes D) Graelles disperses
A) Mètode simplex B) Regla de Simpson C) Reixetes disperses D) Integració de Monte Carlo
A) Biblioteques NAG B) Biblioteca IMSL C) Repositori Netlib D) Biblioteca Científica GNU
A) Aritmètica de punt fix B) Aritmètica de precisió arbitrària C) Aritmètica de punt flotant D) Aritmètica binària
A) MATLAB B) Excel C) Scilab D) Julia
A) Numerische Mathematik B) Digital Library of Mathematical Functions C) Enciclopèdia de Matemàtiques D) Journal on Numerical Analysis (SINUM)
A) C++ B) Python C) R D) MATLAB |