A) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. B) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs. C) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. D) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució.
A) Comprovar hipòtesis estadístiques. B) Generar nombres aleatòris. C) Trobar solucions exactes a equacions. D) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts.
A) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. B) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles. C) Modelatge de sistemes físics. D) Càlcul exacte de funcions matemàtiques.
A) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. B) Generar matrius aleatòries. C) Predir tendències futures. D) Trobar els autovalors de les matrius.
A) Eliminació gaussiana B) Mètode de Newton C) Mètode secant D) Mètode de Runge-Kutta
A) Eliminació gaussiana B) Mètode de Newton C) Interpolació de Lagrange D) Mètode de Runge-Kutta
A) Mètode de bisecció B) Mètode de Newton C) Descens de gradient D) Mètode de falsa posició
A) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. B) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. C) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades. D) Reproduir exactament els punts de dades coneguts.
A) Segle XIX. B) Segle XX. C) Segle XVIII. D) Segle XXI.
A) Disminució dels costos computacionals. B) Reducció de la disponibilitat de dades. C) Augment de la potència de càlcul. D) Progressos en la manipulació simbòlica.
A) Electromagnetisme. B) Física quàntica. C) Mecànica celeste. D) Termodinàmica.
A) Demostracions matemàtiques discretes. B) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. C) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. D) Models purament teòrics sense càlculs.
A) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. B) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. C) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. D) La matemàtica discreta proporciona la base.
A) Càlculs aritmètics bàsics. B) Simulacions d'esdeveniments discretos. C) Tècniques de manipulació simbòlica. D) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa.
A) Per realitzar càlculs simbòlics. B) Per simular fenòmens quàntics. C) Per desenvolupar models discrets. D) Per a l'anàlisi actuarial.
A) Whittaker i Stegun B) Newton i Lagrange C) Euler i Gauss D) John von Neumann i Herman Goldstine
A) 2000 B) 1947 C) 1912 D) 1985
A) Ordenadors electrònics B) Llistes de fórmules C) Taules d'interpolació D) Llibres mecànics
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) A causa del treball d'E. T. Whittaker. C) Perquè hi ha un ordinador disponible. D) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals.
A) Una prova de convergència que implica el residu. B) El nombre de passos realitzats. C) La magnitud de la primera estimació. D) La precisió de les operacions aritmètiques.
A) 3x² + 4 B) x³ - 8 C) 3x + 4 = 28 D) 3x³ − 24
A) a = 1, b = 2 B) a = 0, b = 3 C) a = -1, b = 4 D) a = 2, b = 5
A) Més gran que 1 B) Menor que 0,2 C) Exactament 0 D) Igual a 0,5
A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. B) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. C) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. D) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.
A) Anàlisi de components principals B) Mètode simplex C) Integració de Monte Carlo D) Compressió d'imatges espectrals
A) Quadratura gaussiana B) Graelles disperses C) Mètodes de Monte Carlo D) Fórmules de Newton-Cotes
A) Integració de Monte Carlo B) Mètode simplex C) Reixetes disperses D) Regla de Simpson
A) Biblioteca IMSL B) Biblioteques NAG C) Repositori Netlib D) Biblioteca Científica GNU
A) Aritmètica de punt flotant B) Aritmètica de precisió arbitrària C) Aritmètica de punt fix D) Aritmètica binària
A) Julia B) MATLAB C) Scilab D) Excel
A) Digital Library of Mathematical Functions B) Journal on Numerical Analysis (SINUM) C) Numerische Mathematik D) Enciclopèdia de Matemàtiques
A) C++ B) MATLAB C) Python D) R |