A) Derivada B) Multiplicació de matrius C) Integració D) Exponentiació
A) Regla de la potència B) Regla de la cadena C) Regla del quocient D) Regla del producte
A) La pròpia funció B) Infinit C) Pi D) Zero
A) csc(x) B) cos(x) C) tan(x) D) -sin(x)
A) Velocitat de canvi de la velocitat de canvi B) Una transformació lineal C) Valor mitjà d'una funció D) La funció en si mateixa
A) 2x B) 1/x C) 2 D) x²
A) Composició B) Addició C) Derivació D) Multiplicació
A) Regla del quocient B) Regla de la potència C) Regla de la cadena D) Regla del producte
A) Domini B) Integral C) Arrels D) Velocitat de canvi
A) Niels Henrik Abel B) Ellis Kolchin C) Joseph Ritt D) David Hilbert
A) Un anell comutatiu equipat amb una o més derivacions que es commuten per parelles. B) Un anell no comutatiu sense cap derivació. C) Un conjunt de totes les derivades possibles en càlcul. D) Un cos sense cap derivació.
A) Una estructura algebraica no commutativa. B) Un anell commutatiu sense derivacions. C) Un conjunt de tots els diferencials possibles en càlcul. D) Un anell diferencial que també és un cos.
A) Només s'utilitzen en l'àlgebra polinòmica. B) No tenen relació amb l'àlgebra diferencial. C) Es consideren part de l'àlgebra diferencial. D) Serveixen com a exemples d'anells no commutatius sense derivacions.
A) Un conjunt de tots els diferencials possibles en càlcul. B) Un anell commutatiu sense cap derivació. C) Una estructura algebraica que no té relació amb els cossos ni amb els anells. D) Un anell diferencial que conté K com a subanell amb derivacions corresponents.
A) δ(cr) = δ(c)r B) δ(cr) = crδ(c) C) δ(cr) = rδ(c) D) δ(cr) = cδ(r)
A) δ(r/u) = (rδ(u) - δ(r)) / u B) δ(r/u) = u(δ(r) - rδ(u)) C) δ(r/u) = (δ(r)u - rδ(u)) / u2 D) δ(r/u) = δ(r) / δ(u)
A) δ(rn) = nδ(r)rn-1 B) δ(rn) = rnδ(r) C) δ(rn) = nrn-1δ(r) D) δ(rn) = δ(r)/r
A) δ(u1e1 ... u_ne_n) = (u1e1 ... u_ne_n)(e1δ(u1) + ... + e_nδ(u_n)) B) δ(u1e1 ... u_ne_n) = e1(δ(u1)) + ... + e_n(δ(u_n)) C) δ(u1e1 ... u_ne_n) / (u1e1 ... u_ne_n) = e1(δ(u1) / u1) + ... + e_n(δ(u_n) / u_n) D) δ(u1e1 ... u_ne_n) / (u1e1 ... u_ne_n) = δ(u1) / u1 + ... + δ(u_n) / u_n
A) Sí, sempre. B) Generalment, no. C) Només si S és infinit. D) Si S conté només constants.
A) Resolució d'equacions diferencials sense cap simplificació. B) Classificació de derivades, polinomis i conjunts de polinomis. C) Representació gràfica d'equacions diferencials. D) Integració numèrica d'equacions diferencials.
A) Assignació aleatòria de rangs als derivats. B) Assignar el mateix rang a tots els derivats. C) Una ordre total i una ordre admissible definides per condicions específiques. D) Ignorar l'ordre dels derivats.
A) u_p B) d C) a_d D) p
A) El rang, u_pd B) El terme constant, a0 C) El coeficient principal, a_d D) El separant, S_p
A) HA és un subconjunt de HΩ (HA ⊇ HΩ) B) HΩ és igual a HA (HΩ = HA) C) HΩ és un subconjunt de HA (HΩ ⊇ HA) D) HΩ és un subconjunt propi de HA (HΩ ⊂ HA)
A) Ideals primers. B) Ideals màxims. C) Ideals mínims. D) Ideals radicals.
A) (Ea(p(y)) = p(y + a)) B) (T' = T ∘ y - y ∘ T) C) (Mer(f(y), ∂y)) D) (C{y}, p(y) ⋅ ∂y)
A) Ea(p(y)) = Mer(f(y), ∂y) B) Ea(p(y)) = p(y + a) C) Ea(p(y)) = T ∘ y - y ∘ T D) Ea(p(y)) = p(y) ⋅ ∂y
A) Ea(p(y)) = p(y + a) B) Ea ∘ T ≠ T ∘ Ea C) Ea ∘ T = T ∘ Ea D) T' = T ∘ y - y ∘ T
A) Operador de desplaçament B) Camp de funcions meromorfes diferenciables C) Operador diferencial lineal D) Derivada de Pincherle
A) (ℚ .δ) B) (ℝ .δ) C) (ℤ .δ) D) (ℂ .δ) |