A) Multiplicació de matrius B) Derivada C) Exponentiació D) Integració
A) Regla de la cadena B) Regla del producte C) Regla de la potència D) Regla del quocient
A) Pi B) Zero C) Infinit D) La pròpia funció
A) tan(x) B) csc(x) C) cos(x) D) -sin(x)
A) Una transformació lineal B) Valor mitjà d'una funció C) Velocitat de canvi de la velocitat de canvi D) La funció en si mateixa
A) 2x B) x² C) 1/x D) 2
A) Addició B) Multiplicació C) Composició D) Derivació
A) Regla del producte B) Regla de la cadena C) Regla del quocient D) Regla de la potència
A) Domini B) Integral C) Arrels D) Velocitat de canvi
A) Ellis Kolchin B) Niels Henrik Abel C) Joseph Ritt D) David Hilbert
A) Un cos sense cap derivació. B) Un anell no comutatiu sense cap derivació. C) Un anell comutatiu equipat amb una o més derivacions que es commuten per parelles. D) Un conjunt de totes les derivades possibles en càlcul.
A) Un conjunt de tots els diferencials possibles en càlcul. B) Un anell diferencial que també és un cos. C) Una estructura algebraica no commutativa. D) Un anell commutatiu sense derivacions.
A) Serveixen com a exemples d'anells no commutatius sense derivacions. B) Es consideren part de l'àlgebra diferencial. C) Només s'utilitzen en l'àlgebra polinòmica. D) No tenen relació amb l'àlgebra diferencial.
A) Un anell commutatiu sense cap derivació. B) Una estructura algebraica que no té relació amb els cossos ni amb els anells. C) Un conjunt de tots els diferencials possibles en càlcul. D) Un anell diferencial que conté K com a subanell amb derivacions corresponents.
A) δ(cr) = crδ(c) B) δ(cr) = cδ(r) C) δ(cr) = rδ(c) D) δ(cr) = δ(c)r
A) δ(r/u) = δ(r) / δ(u) B) δ(r/u) = (δ(r)u - rδ(u)) / u2 C) δ(r/u) = (rδ(u) - δ(r)) / u D) δ(r/u) = u(δ(r) - rδ(u))
A) δ(rn) = rnδ(r) B) δ(rn) = nrn-1δ(r) C) δ(rn) = δ(r)/r D) δ(rn) = nδ(r)rn-1
A) δ(u1e1 ... u_ne_n) = (u1e1 ... u_ne_n)(e1δ(u1) + ... + e_nδ(u_n)) B) δ(u1e1 ... u_ne_n) = e1(δ(u1)) + ... + e_n(δ(u_n)) C) δ(u1e1 ... u_ne_n) / (u1e1 ... u_ne_n) = e1(δ(u1) / u1) + ... + e_n(δ(u_n) / u_n) D) δ(u1e1 ... u_ne_n) / (u1e1 ... u_ne_n) = δ(u1) / u1 + ... + δ(u_n) / u_n
A) Sí, sempre. B) Si S conté només constants. C) Només si S és infinit. D) Generalment, no.
A) Resolució d'equacions diferencials sense cap simplificació. B) Integració numèrica d'equacions diferencials. C) Representació gràfica d'equacions diferencials. D) Classificació de derivades, polinomis i conjunts de polinomis.
A) Assignar el mateix rang a tots els derivats. B) Una ordre total i una ordre admissible definides per condicions específiques. C) Assignació aleatòria de rangs als derivats. D) Ignorar l'ordre dels derivats.
A) a_d B) d C) u_p D) p
A) El coeficient principal, a_d B) El separant, S_p C) El rang, u_pd D) El terme constant, a0
A) HA és un subconjunt de HΩ (HA ⊇ HΩ) B) HΩ és un subconjunt de HA (HΩ ⊇ HA) C) HΩ és un subconjunt propi de HA (HΩ ⊂ HA) D) HΩ és igual a HA (HΩ = HA)
A) Ideals primers. B) Ideals radicals. C) Ideals màxims. D) Ideals mínims.
A) (Ea(p(y)) = p(y + a)) B) (Mer(f(y), ∂y)) C) (T' = T ∘ y - y ∘ T) D) (C{y}, p(y) ⋅ ∂y)
A) Ea(p(y)) = T ∘ y - y ∘ T B) Ea(p(y)) = p(y) ⋅ ∂y C) Ea(p(y)) = Mer(f(y), ∂y) D) Ea(p(y)) = p(y + a)
A) T' = T ∘ y - y ∘ T B) Ea(p(y)) = p(y + a) C) Ea ∘ T = T ∘ Ea D) Ea ∘ T ≠ T ∘ Ea
A) Camp de funcions meromorfes diferenciables B) Derivada de Pincherle C) Operador diferencial lineal D) Operador de desplaçament
A) (ℚ .δ) B) (ℝ .δ) C) (ℤ .δ) D) (ℂ .δ) |