A) Multiplicació de matrius
B) Derivada
C) Exponentiació
D) Integració

A) Regla de la cadena
B) Regla del quocient
C) Regla de la potència
D) Regla del producte

A) La pròpia funció
B) Pi
C) Zero
D) Infinit

A) cos(x)
B) tan(x)
C) csc(x)
D) -sin(x)

A) Valor mitjà d'una funció
B) Una transformació lineal
C) Velocitat de canvi de la velocitat de canvi
D) La funció en si mateixa

A) 2
B) x²
C) 2x
D) 1/x

A) Addició
B) Composició
C) Multiplicació
D) Derivació

A) Regla de la potència
B) Regla del producte
C) Regla de la cadena
D) Regla del quocient

A) Arrels
B) Velocitat de canvi
C) Integral
D) Domini

A) Ellis Kolchin
B) Niels Henrik Abel
C) Joseph Ritt
D) David Hilbert

A) Un anell comutatiu equipat amb una o més derivacions que es commuten per parelles.
B) Un anell no comutatiu sense cap derivació.
C) Un conjunt de totes les derivades possibles en càlcul.
D) Un cos sense cap derivació.

A) Un conjunt de tots els diferencials possibles en càlcul.
B) Una estructura algebraica no commutativa.
C) Un anell diferencial que també és un cos.
D) Un anell commutatiu sense derivacions.

A) Es consideren part de l'àlgebra diferencial.
B) No tenen relació amb l'àlgebra diferencial.
C) Només s'utilitzen en l'àlgebra polinòmica.
D) Serveixen com a exemples d'anells no commutatius sense derivacions.

A) Un anell diferencial que conté K com a subanell amb derivacions corresponents.
B) Un conjunt de tots els diferencials possibles en càlcul.
C) Una estructura algebraica que no té relació amb els cossos ni amb els anells.
D) Un anell commutatiu sense cap derivació.

A) δ(cr) = cδ(r)
B) δ(cr) = δ(c)r
C) δ(cr) = rδ(c)
D) δ(cr) = crδ(c)

A) δ(r/u) = u(δ(r) - rδ(u))
B) δ(r/u) = (δ(r)u - rδ(u)) / u²
C) δ(r/u) = δ(r) / δ(u)
D) δ(r/u) = (rδ(u) - δ(r)) / u

A) δ(rⁿ) = nr^n-1δ(r)
B) δ(rⁿ) = rⁿδ(r)
C) δ(rⁿ) = nδ(r)r^n-1
D) δ(rⁿ) = δ(r)/r

A) δ(u₁^e₁ ... u_n^e_n) / (u₁^e₁ ... u_n^e_n) = δ(u₁) / u₁ + ... + δ(u_n) / u_n
B) δ(u₁^e₁ ... u_n^e_n) = e₁(δ(u₁)) + ... + e_n(δ(u_n))
C) δ(u₁^e₁ ... u_n^e_n) = (u₁^e₁ ... u_n^e_n)(e₁δ(u₁) + ... + e_nδ(u_n))
D) δ(u₁^e₁ ... u_n^e_n) / (u₁^e₁ ... u_n^e_n) = e₁(δ(u₁) / u₁) + ... + e_n(δ(u_n) / u_n)

A) Generalment, no.
B) Només si S és infinit.
C) Si S conté només constants.
D) Sí, sempre.

A) Integració numèrica d'equacions diferencials.
B) Classificació de derivades, polinomis i conjunts de polinomis.
C) Resolució d'equacions diferencials sense cap simplificació.
D) Representació gràfica d'equacions diferencials.

A) Una ordre total i una ordre admissible definides per condicions específiques.
B) Assignar el mateix rang a tots els derivats.
C) Ignorar l'ordre dels derivats.
D) Assignació aleatòria de rangs als derivats.

A) u_p
B) a_d
C) d
D) p

A) El separant, S_p
B) El rang, u_p^d
C) El coeficient principal, a_d
D) El terme constant, a₀

A) HA és un subconjunt de HΩ (HA ⊇ HΩ)
B) HΩ és un subconjunt de HA (HΩ ⊇ HA)
C) HΩ és un subconjunt propi de HA (HΩ ⊂ HA)
D) HΩ és igual a HA (HΩ = HA)

A) Ideals radicals.
B) Ideals mínims.
C) Ideals màxims.
D) Ideals primers.

A) (C{y}, p(y) ⋅ ∂y)
B) (E^a(p(y)) = p(y + a))
C) (Mer(f(y), ∂y))
D) (T' = T ∘ y - y ∘ T)

A) E^a(p(y)) = T ∘ y - y ∘ T
B) E^a(p(y)) = p(y) ⋅ ∂y
C) E^a(p(y)) = p(y + a)
D) E^a(p(y)) = Mer(f(y), ∂y)

A) E^a ∘ T = T ∘ E^a
B) E^a ∘ T ≠ T ∘ E^a
C) T' = T ∘ y - y ∘ T
D) E^a(p(y)) = p(y + a)

A) Derivada de Pincherle
B) Camp de funcions meromorfes diferenciables
C) Operador diferencial lineal
D) Operador de desplaçament

A) (ℤ .δ)
B) (ℚ .δ)
C) (ℝ .δ)
D) (ℂ .δ)